L’itinerari que els proposem neix al poble del Figaró, amb la intenció de seguir un tram del sender de petit recorregut garriguenc fins a l’ermita de Sant Cristòfol de Monteugues. Sortim del centre del poble, i avancem per la carretera de Ribes en direcció al nord, fins a les últimes cases del poble. Abans d’arribar a l’autovia, al dret de la font de Ca l’Andreu, trenquem a la dreta per un caminet paral·lel al torrent de Vallcàrquera, conegut com la Riereta. Deixem un primer gual a la dreta, i seguim el corriol arran de la llera del torrent durant una estona, a l’ombra de l’espessa vegetació de la zona. Passem per davant d’un gorg, i enfilem un pujador que desfem travessant un segon gual. A l’altra banda del torrent, pugem una mica fins a enllaçar amb la pista de Vallcàrquera, que seguim a l’esquerra.

Avancem per aquesta pista durant uns minuts, fins a entrar a la zona protegida del Parc natural del Montseny. Tot seguit trobem a l’esquerra la font del Molí i el veïnat de Vallderoses. Seguim endavant i arribem a Sant Pere de Vallcàrquera. Es tracta d’una ermita, voltada de cases, construïda al segle XI i modificada posteriorment diverses vegades. Avui en dia, aquest indret està pràcticament descuidat, tot i que anys enrera havia estat un dels punts més importants de la zona. Seguim el camí que fèiem, pujada amunt, fins arribar a una cruïlla de camins, davant de Can Mestre. El de l’esquerra ens duria a l’escola de Natura i al Tagamanent, mentre que el de la dreta, que seguim nosaltres, en porta fins el mas de Dos Rius i de Can Matamoros. Avancem tot recte, entre feixes conreades i entre aquestes masies, i anem a buscar el torrent que recull les aigües del Sot del Socau. Deixem a l’esquerra el camí que s’enfila a les mines, i girem a la dreta on comença una forta i llarga pujada. El camí, molt pedregós i no transitable amb vehicle, travessa un alzinar durant unes quantes llaçades. Poc a poc anem guanyant alçada, i anem obtenint bones vistes de les carenes de’n Bosc i del Tagamanent.

Poc més tard cal estar alerta, perquè un trencall inesperat a la dreta del camí ens servirà de drecera. Es tracta d’un corriol senyalitzat amb les marques del PR, molt pedregós, que travessa per dins el bosc durant una estona, fins a aparèixer, poc més tard, a l’esplanada del Coll de la Creu. En aquest indret hi ha alçada una creu de ferro sobre un pedestal, que commemora la mort d’un nen per culpa de l’atac d’un llop. A partir d’aquí, al capdamunt de la carena, i a la frontera entre el Figaró i La Garriga, s’acaba la forta pujada. A partir d’ara avancem a l’esquerra, per una pista més ampla, deixant de banda el camí que segueix el traçat de la línia d’alta tensió. De tant en tant, el camí deixa veure bones panoràmiques del Vallès i dels Cingles de Bertí.

En pocs minuts, i travessant una extensa pineda de pi blanc, arribem a Sant Cristòfol de Monteugues. Es tracta d’una ermita romànica, del segle XI, restaurada diverses vegades i totalment aïllada al mig de la Serra dels Pins. Durant la guerra civil, aquesta ermita va ser destruïda, i es va perdre bona part del seu valor artístic. Avui, gairebé abandonada, Sant Cristòfol de Monteugues es troba amagada entre pins, alzines i til·lers, a pocs metres de la masia de Can Plans. En aquest indret posem punt i final a la nostra ruta d’avui, de 6 kilòmetres de llargada i 400 metres de desnivell. A partir d’aquí es poden seguir diferents itineraris, des dels que pugen fins al Tagamanent, els que porten a Roca Centella o els que baixen, per dins el bosc, fins a la Garriga.

Mapa de la ruta AQUÍ
Versió compatible amb l'impresora AQUÍ
Índex de rutes AQUÍ

© Canal SET