L’itinerari que els proposem neix a la pineda de la Font d’Abril, amb la intenció de travessar tot Santa Eulàlia fins a Can Gafa, a tocar de l’Ametlla, seguint el traçat del sender de gran recorregut. Comencem enfilant la carretera de Caldes en direcció a Can Maset, fins a trobar, a mà esquerra, les marques blanques i vermelles del GR-97. Pugem pel carrer Tudó, i girem pel primer a l’esquerra en direcció al camí de Can Vidal, deixant a l’esquerra la granja de can Joandó i enrera el tram asfaltat.

Just a l’entrada del bosc de Can Vidal, on comença el camí privat de la casa, girem a la dreta i baixem enmig del bosc durant una estona, per una pista que ens condueix a la bassa i a la font de Can Vidal. Abans d’arribar-hi, trobem un corriol a la dreta que entra en un terreny d’avellaners i oliveres, fins arribar, altra vegada, a la urbanització de Can Maset. Baixem pels carrers de la urbanització, seguint les marques, fins a trobar la carretera de Caldes. Creuem la carretera i baixem per un terraplè, enllaçant amb un camí de terra que baixaria enmig de camps de conreu i de bosc fins a Can Brustenga. Al tram inicial del camí, nosaltres ens desviem a l’esquerra per un corriol que dibuixa una llarga baixada entre els arbres, per la vall del torrent de les Tres Pedres.

En poca estona arribem al punt més baix del camí, una verneda tranquil·la tancada per una paret de terra, com si fos una cinglera. En aquest indret, profund i ombrívol, s’hi pot trobar gran varietat d’espècies: pins, roures, alzines i plataners, tots a banda i banda del torrent. Deixem enrera les diferents variants que ens ofereix el corriol, i enfilem uns metres per una pista més ampla, que enllaça amb el camí de la Rovira, a l’alçada de la fàbrica de plàstics, abandonant per una estona el torrent que hem seguit fins ara. Creuem el carrer asfaltat i ens endinsem altra vegada, a l’interior del bosc de Can Brustenga, per un camí estret i voltat d’alzines. En aquest punt cal estar molt pendent de la senyalització del GR, ja que qualsevol bifurcació pot crear confusió. En un no-res ens trobem al costat d’un femer, a la vora d’un camp conreat.

Entrem de nou a dins el bosc, i seguim el corriol senyalitzat, fins arribar a un bosquet de plataners convertit en un tancat de cavalls, molt a prop del camp de futbol, i enmig del bosc de Can Brustenga.
Arribem al gol sud del camp de futbol, des d’on anem a buscar, altra vegada, el camí de la Rovira. El sender dibuixa una essa entre el camp de futbol i el torrent de l’Areny. Entrem altra vegada al torrent, i seguim el seu curs en direcció al sorral de la Casa Vella, passant per sota dos antics aqüeductes que temps enrera havien portat l’aigua dels recs. També passem per sota el pont de l’Areny, per on travessa la carretera de Sant Feliu. Poc a poc el corriol es va eixamplant, i ben aviat el trobem vorejat a banda i banda per antigues parets de pedra. Poc després el nostre camí trenca a la dreta i s’endinsa en un bosquet de velles alzines al costat del Rec de Baix, i molt a prop de la llera del Tenes, on desemboca el torrent de l’Areny.

Travessem la riera per la passera de fusta, i seguim l’itinerari pels carrers asfaltats de la urbanització de la Campinya, deixant a l’esquena la resclosa de la Casa Vella. Enfilem pel carrer Andalusia, sempre recte, fins a trobar el camí de Can Gafa, que puja en paral·lel al torrent del mateix nom, i a uns quants camps d’avellaners, previs a la zona de Can Juli. En pocs minuts arribem al peu de Can Gafa, on ens podem entretenir a observar la mitja dotzena d’exemplars d’estruç que hi ha tancats al corral d’aquesta casa. En aquest indret posem punt i final a la nostra travessa d’avui, que segueix el traçat de l’hipotètic Quart Cinturó per santa Eulàlia. El recorregut té una llargada aproximada de deu kilòmetres.