|
|
|
La
ruta que els proposem comença i acaba a la Fàbrica de Sta Eulàlia.
La major part del recorregut és per camí de carro, però
el millor és fer el recorregut a peu, perquè també trobarem
algun indret en què haurem d’agafar un corriol o travessar la riera.
El primer que farem serà anar a buscar el camí de Can Feu, que
creua part de l’urbanització de Can Sabater, en direcció
a Lliçà. Ràpidament arribarem a la pineda de Can Feu, una
zona tranquil·la i plena d’ombres a cavall entre Sta Eulàlia
i Lliçà d’Amunt. Aquest és un bon indret per parar-se
a esmorzar, tot i que des de la Fàbrica hem caminat tot just un quart
d’hora. Travessant el passeig de plataners arribarem a la mateixa entrada
de Can Feu, on s’hi troben dos monumentals exemplars de plataner amb una
llarga història, que dónen la benvinguda a la gran masia més
al sud de Sta Eulàlia. Des d’aquest punt i durant una estona, ens
podem guiar per la senyalització del PR de Lliçà d’Amunt.
|
Agafem el camí arran del torrent, un camí que volta la depuradora
de Sta Eulàlia, i que travessa una gran esplanada. Cal anar en compte,
perquè poc abans d’entrar altra vegada a Can Sabater, ens desviarem
per un corriol a la dreta, que ens portarà a la llera del Tenes. Mirant
de trobar les pedres fixes que ens permetin saltar-hi per sobre, i mirant de
no mullar-nos els peus, travessem fins a l’altra ribera, on ja ens espera
el camí de pujada, per dins el bosc. Ràpidament serem a dalt la
penya, al pla de Can Just, on malauradament encara trobarem algun racó
convertit en abocador incontrolat. En aquest punt trencarem a la dreta i seguirem
el camí de carro fins a l’era de Ca l’Amell. Pel camí
podrem gaudir d’una molt bona vista, tan de Sta Eulàlia com dels
Cingles al fons.
|
En pocs minuts arribarem a la impressionant masia de Ca l’Amell Gros, abandonada des de fa uns quants anys, i amb una llarga història al darrera. Actualment es troba en estat ruïnós, amb els sostres desplomats i amb les empremtes dels qui en els últims anys hi han aplicat l’art del graffitti. Un pou silenciós entre bardisses a pocs metres del portal, i un celler buit i desolat són algunes de les estampes de Ca l’Amell. Ara com ara, els terrenys que volten la masia són propietat de l’Hospital de Vic, i estan pendents de la implantació de l’empresa de material elèctric Simón, que tanta polèmica ha generat a l’entorn de la Vall del Tenes. Potser en pocs anys aquest entorn és totalment diferent al que hi ha ara.
|
A la dreta de la casa hi ha una espessa verneda que clava les arrels al mateix riu Tenes, i a molt pocs metres, a l’esquerra, hi ha l’ermita de Sta Justa, completament amagada entre alzines. Per arribar-hi travessem camp a través els terrenys, ara erms, de davant de ca l’Amell. L’ermita conserva el pas de centenars d’anys amb tota la calma i la tranquilitat de l’indret. La façana és d’un gran valor, i miri per on es miri la capella, completament restaurada, és d’una gran bellesa. Són coneguts els goigs dedicats a les patrones, Sta Justa i de Sta Rufina, com també la llegenda que compta la saviesa popular. Diu que temps enrera, un traginer blasfem passava per aquest indret, i el seu cavall va quedat aturat davant la porta i no es va moure fins que el pecador va demanar perdó a Déu. Avui en dia, Sta Justa està tancada la majoria de dies de l’any, tot i que en ocasions especials encara és un punt de trobada per a molts veïns.
|
Després
d’una estona de repòs a l’ombra de l’alzinar de Sta
Justa, reprenem el camí de tornada per l’esquena de la capella.
Un camí, que habitualment està tallat al trànsit de vehicles,
ens conduirà fins al camí principal, que enllaça amb la
carretera de Lliçà o bé, a l’esquerra, amb Sta Eulàlia
a l’alçada de Can Barnils i St Cristòfol. El camí,
fora del PR de Lliçà, ens permet disfrutar tan del paissatge com
de magnífiques vistes de la masia que abans hem visitat. A la dreta anem
deixant una pineda, carregada de garses, i en algun moment també ens
trobarem amb espais més bruts i deixats, sempre fruit de la presència
de l’home.
El primer encreuament que trobem el fem a la dreta, un camí entre camps
i alguna construcció que ens portarà al peu de Can Just, a molt
pocs metres de la zona urbanitzada i de Can Pere Barnils. A la dreta podrem
arribar-nos fins a l’ermita de St Cristòfol, i a l’esquerra,
per un tram asfaltat i mirant de no passar-nos el camí, anem a buscar
el Tenes, que podem creuar per la passera i refrescar-nos a la font del mateix
nom que no es cansa mai de rajar.
Feta aquesta parada a la mateixa ribera del Tenes, enfilem l’escala arran
de font fins al peu de Can Maspons, i d’aquí arribem a la Fàbrica
pel camí
del Gual, on hem iniciat la nostra ruta d’avui.
Mapa
de la ruta AQUÍ
Versió compatible amb l'impresora AQUÍ
índex de rutes AQUÍ
© Canal SET 2002