|
El pla de Lliçà de Vall és una de les poques zones agrícoles que encara queden en aquest municipi. Proposem un recorregut per aquesta zona, que en bona part segueix un PR ja indicat amb les marques gogues i blanques habituals, senyalitzat per la UEC de la Vall del Tenes. Iniciem el recorregut a la cooperativa La Lliçanenca de Lliçà d’Amunt, seguint el camí que li queda al darrera en direcció a Can Font. En poca estona trobarem una
|
bifurcació.
El camí de la dreta segueix el PR, i el de l’esquerra ens porta
a les masies del Pla. Nosaltres agafem aquest segon camí. La primera
que deixem a mà dreta serà la de Can Dunyó, separada del
camí per un rec dels que encara porta aigua. Just al mateix punt, però
a l’esquerra i un trosmés
amunt, hi veurem la masia centenària de Can Montcau, amagada entre els
arbres i envoltada de camps. És en aquest entorn on es preveu la instal.lació
de la factoria Mango, que tanta polèmica ha generat, un cop es requalifiquin
tots aquests terrenys en zona industrial.
Seguint pel mateix camí arribarem a una altra masia històrica.
Es tracta de Ca l’Orlau, on hi trobarem tancat ramat de bèns. És
una altra de les masies de Lliçà d’Amunt on encara es viu
de l’agricultura. Ens podem aturar en una esplanada entre alzines i pins
al costat del camí, des d’on podem gaudir d’una panoràmica
del Pla i del casc urbà de Lliçà, amés de poder
veure la façana de la masia que acabem de voltar, i on recuperem el PR
que abans hem deixat de banda.
|
Després d’un tram de camí ens aturem a les alzines de Sta Maria del Vallès. Aquest punt és la frontera entre els dos Lliçà. Entre una colla de plataners hi trobem dos monumentals exemplars d’alzina, centenàries, que van ser declarades d’interés natural per la Generalitat ara fa 2 anys. Es tracta d’un dels racons més bonics i més desconeguts de Lliçà de Vall. L’ombra d’aquestes alzines, que fan uns 20 metres d’alçada va ser punt de trobada pel bàndol republicà durant la guerra civil, i també pels pagesos dels anys següents durant les setmanes de la sega. Actualment, les alzines de Sta Maria es troben en tractament per evitar una malaltia que les pot condemnar a assecar-se. Feta aquesta parada reprenem el camí en direcció a les Torres, una masia del segle XVI que des de la guerra civil ha estat casa d’acollida per a nens sense família. De casa senyorial va passar a centre educatiu. Durant la guerra va aplegar gairebé 200 joves, que es dedicaven a conrear a les 150 hectàrees de la finca. La història del centre explica que la disciplina franquista més contundent va ser la manera de créixer a les Torres. Voltem la masia, on hi trobem l’antic camp de Futbol de Lliçà de Vall, i just a davant l’ermita de Sta Maria del Vallès, també dins el recinte de les Torres. En aquesta ermita s’hi ha celebrat durant anys l’aplec del Roser, ara organitzat per l’Associació d’Antics alumnes de les Torres.
|
Passem per dins el camí privat de l’espectacular masia, des d’on és fàcil veure el mal estat en què es troben les instal.lacions. Pel mateix camí anem a buscar el riu Tenes. Creuarem el camí d’accés a la Bellaplana, també propietat de les Torres, la masia des d’on actualment es menen la majoria de camps del Pla. En pocs minuts arribarem al peu de la riera on agafarem el camí de tornada, cara amunt. Abans però, fem una parada. Creuem el riu per la passera per anar a buscar la font de Can Cusconer, coneguda com la font de les casetes, a l’altre ribera del Tenes. Ara com ara la font està molt deteriorada, i un cartell permanent recomana que ningú begui aigua pel bé de la seva salut. Vist aquest indret, que en algun temps devia haver estat ben agradable, tornem al camí de tornada, seguint el camí paral•lel al Tenes. Cal anar en compte amb els caçadors de tudons, que aquesta època de l’any busquen amb insistència les seves preses. Travessant una pineda, deixant Bellaplana enrere, el camí ens tornarà a l’esquena de Can Dunyó. A partir d’ara desfem el camí que hem fet en el primer tram del recorregut, tornant per Can Font i fins a la Cooperativa de Lliçà d’Amunt. En un parell d’hores haurem completat tot el circuit, que té uns 7 kilòmetres de llargada.
Mapa
de la ruta AQUÍ
Versió compatible amb l'impresora AQUÍ
Índex de rutes AQUÍ
© Canal SET 2002