Rutes

PALAUDÀRIES

Comencem la nostra ruta des de la urbanització de la Font d’Abril, a l’alçada del restaurant la Vall, amb la intenció de seguir un dels molts camins que porten fins a Sant Esteve de Palaudàries. El primer tram del recorregut travessa part de la urbanització de Can Maspons de la Vall, en terme de Caldes. Entrant pel carrer del quiosc trenquem a la dreta al Carrer Oliveres, que poc després enllaça amb el Carrer Bonavista, des d’on es pot gaudir d’una bona panoràmica de la Mola i de Sant Llorenç del Munt a ponent, i dels Cingles del Bertí al nord. En aquest punt ja hi trobem la senyalització del GR-97, marcada amb línies blanques i vermelles i que ens conduirà fins al peu de Palaudàries. Seguim el Carrer Bonavista avall durant una bona estona, deixant a la dreta un bon número de camps d’ametllers i de vinyes, i a l’esquerra, la urbanització de Can Maspons.

Arriba el moment en què l’asfalt dels carrers es converteix en el camí de terra que buscàvem, una pista que marca la frontera entre els termes de Lliçà d’Amunt i Caldes. La pista transcórre entre camps de conreu i un bosc de pins i alzines. En poca estona arribem a un encreuament, però nosaltres fem cas a la senyalització del sender de gran recorregut, tan amb les marques habituals com amb els indicacadors.
Just en aquest punt vam trobar una parella de boletaires que en només una hora van trobar un bon grapat de bolets, entre pinatells, rovellons i d’altres espècies. La boletaire ens va explicar la seva tècnica per collir-los i quin ús en pensava fer qun arribés a casa.

Seguim el nostre camí travessant un bosc espès d’alzines, i algunes esplanades que els caps de setmana reben la visita dels qui venen a coure carn a la brasa. A l’esquerra del camí anem deixant panoràmiques de les urbanitzacions de Ca l’Artigues i Can Costa de Lliçà d’Amunt. No gaire lluny de la pista que fem hi trobem el torrent de Can pa-i-aigua, que baixa en paral•lel al camí fins a desembocar a la Riera Seca.

En pocs minuts divisarem l’esquena de Palaudàries enmig de camps. El campanar medieval de la parròquia de St Esteve és el que més ressalta, tot i que ara com ara els finestrals del campanar estan tapiats, i en conjunt, força abandonat. Voltem per l’esquerra de la masia de Can Torres, i arribem fins a la mateixa entrada de la parròquia, gairebé a dins del cementiri. El conjunt històric de Palaudàries data del segle XI, tot i les posteriors reformes del segles XVI i XVIII. Destaquen dues petites capelles a banda i banda de la nau central, i una sala més gran, on la història explica que el rector feia servir per beneïr les collites, i per pregar per escampar les tempestes i evitar les pedregades. A aquest indret se li atribueix un passat senyorial a l’època medieval. A l’interior de la capella s’hi conserven unes pintures, en procés de rehabilitacó, que daten del barroc i on s’hi poden distingir les figures d’uns àngels i uns monjos. Tot i això, les pintures es troben en molt mal estat.

Donem una volta a tot el conjunt, on hi trobem, a més de la parròquia, un parell de masies encara actives, amb construccions de fa uns quants centenars d’anys.
Des d’aquest indret es poden seguir diferents camins que ens portarien fins a Lliçà d’Amunt o fins a Palau-Solità, que no queda massa lluny del punt on ens trobem. Feta la visita matinal, iniciem el camí de tornada, que en aquesta ocasió serà el mateix que hem fet per arribar fins aquí. Agafem el camí en direcció al nord, travessem el bosc de Palaudàries i creuem la urbanització de Can Maspons fins arribar a Sta Eulàlia, per la Pineda de la Font d’Abril.

Mapa de la ruta AQUÍ
Versió compatible amb l'impresora AQUÍ
índex de rutes AQUÍ