|
|
|
La
sortida de la vintiunena edició de la marxa-passeig es situa a la plaça
de l’església de Riells. Com cada any, a les 8 del matí
es dóna el tret de sortida als més de 600 caminaires que participen
de l’itinerari marcat per la Unió Excursionista de la Vall del
Tenes. Un cop s’ha validat la inscripció es travessa el poble de
Riells en direcció a les masies de Can Berga i Can Quintanes. Des del
primer moment el camí ja marca una forta pendent. Al primer tram anem
deixant oliveres a l’esquerra, i a la dreta una colla de cases del poble.
És en aquest punt on trobem el primer avituallament de la marxa. La pista
que seguim es transforma en un corriol amb moltes bifurcacions i variants, però
nosaltres seguim sempre recte amunt fins enllaçar amb la pista de Can
Quintanes. El camí travessa una zona d’arbustos i matolls, però
una drecera a mà dreta ens portarà al peu de la casa, on hi arribarem
per la part del darrera. El corriol que ens hi porta està en força
mal estat, però és perfectament transitable per la processó
de caminaires, que camina en paral·lel a la paret del Turó que
coronarem d’aquí una estona.
|
A
mesura que anem avançant, les vistes sobre la Vall del Tenes, Barcelona
i la serra de l’Obac són cada vegada més impressionants,
i més en un dia clar com el que avui ens acompanya. A punt de coronar
el Grau Traver, el recorregut s’estreny i s’enfila encara més
entre les típiques roques vermelloses de la zona, fins arribar a la pista
de Can Mestret. Per arribar-hi, passem per un camí empedrat en ziga-zagues
que transcórre en paral·lel a la cinglera. En un moment arribem
a la zona de l’esmorzar, que es situa a l’esplanada de Can Mestret,
amb el Castell del Clascar al fons. El menú, com és habitual,
pa amb tomàquet i botifarra.
|
Havent
descansat de la intensa pujada, reprenem el camí amb l’objectiu
de coronar el Turó de les Onze Hores, no gaire lluny del punt de l’esmorzar.
Primer seguim un camí planer durant uns 15 minuts, fins a trobar un desviament
a l’esquerra, un corriol de pujada entre els arbres, que enfila al cim
del Turó, on hi trobem la senyera que vigila amb atenció la panoràmica
de l’indret.
A la dreta hi veiem les parets de la Cinglera, i a l’esquerra, la plana
del Vallès, la serralada Litoral i la Mediterrània. El més
bonic però, és al davant: Riells del Fai, St Feliu, els Cingles
de Gallifa, el Farell i Sant Llorenç del Munt.
|
Desfem
els prop de 100 metres que hem fet per arribar al cim i reprenem el camí
que fèiem cap al final de la cinglera. Un corriol a l’esquerra
força dret ens condueix al fons de la vall, on travessem el torrent del
Traver, des d’on tornarem a pujar per l’altre costat de la cinglera,
coneguda com la zona de Vallderrós. En aquests corriols amb tanta pendent
ens hem d’ajudar, en algun tram, de cordes d’escalada.
Travessem durant una bona estona per les restes de bosc cremades fa més
de vuit anys, amb signes evidents del desastre. Seguim en paral·lel a
la paret de roca de la cinglera, on hi trobem més d’una balma destacada.
El corriol va baixant cada vegada més fins a travessar el torrent del
Bertí, que queda amagat enmig del paisatge, i que creuem per una passera
de fusta.
|
El
mateix corriol enllaça amb el camí que uneix Riells amb la masia
de l’Uià. Arribats a l’encreuament seguim el camí
a l’esquerra en direcció al poble de Riells. En un no-res serem
a la carretera asfaltada, des d’on ja serà fàcil trobar
els carrers que travessen el poble i ens tornen al punt de partida, la plaça
de l’església. Acabat aquest itinerari a l’entorn del Turó
de les Onze hores, hem recorregut aproximadament onze kilòmetres.
Mapa
de la ruta AQUÍ
Versió compatible amb l'impresora AQUÍ
Índex de rutes AQUÍ
© Canal SET 2002