LLERONA-SAMALÚS

Els proposem un itinerari circular que neix i acaba a l’església romànica de Santa Maria de Llerona, amb la intenció de voltar per camins entre Samalús i La Garriga i tornar altra vegada a Llerona. Sortim de davant l’església, ens endinsem al recinte del casal i sortim pel darrera del camp de futbol a tocar de la carretera de Marata, on comencem una lleugera pujada en direcció a Corró d’Amunt. El camí que seguim és una pista de terra ben arreglada, que transcórre entre camps de conreu i zones boscoses, i deixa de banda algunes masies aïllades enmig de la verdor de la zona.

Minuts més tard trobem la primera cruïlla. Seguim el camí de la dreta, que puja entre bosc, a pocs metres d’un pou cobert aixecat al mig d’un camp. Al primer altiplà deixem a la dreta l’antic camp de tir de Llerona, i des d’aquí mateix obtenim una bona vista del pla de Marata, un indret amenaçat pel traçat del Quart Cinturó. Seguim tot recte, al costat d’un corral d’ovelles, i ens endinsem altra vegada al bosc, on enfilem un últim desnivell abans d’arribar a Corró d’Amunt. En un no-res, superat el turó, el camí dibuixa una llarga baixada fins arribar a una cruïlla, al peu de les primeres cases del poble. El camí de la dreta ens acosta a Corró, i el de l’esquerra, seguint les fites de camins rurals, ens torna a Llerona o bé ens pot dur a Samalús. Nosaltres triem la segona possibilitat. Després de creuar el torrent de Can Rovira arribem al capdamunt de la carena, amb una nova cruïlla. La pista principal, que trenca a la dreta, és la que ens portarà a Samalús. En aquest indret, abans de começar la baixada, convé aturar-se i fer un cop d’ull al nostre voltant. La verneda del torrent, les vinyes de Can Borra, o les diferents masies de Samalús són espais destacats de la panoràmica de l’indret.

Creuem un primer veïnat, passant per davant el pati d’algunes cases, fins al fons de la vall, on comença una llarga pujada fins arribar al centre del poble. El camí, força cargolat, puja enmig de camps de conreu i alguna zona de bosc, i deixa de banda algunes bifurcacions que ens portarien a la Garriga. Tot pujant, i a poc per deixar el camí de terra, distingim, de lluny, el castell de’n Bori, arrelat a mitja muntanya, vigilant el bon número de masies escampades de la zona. Seguim tot recte fins a trobar, poc més tard, les antigues escoles del poble, al peu de la carretera que baixa de Cànoves. Entrem a la carretera, i baixem pel tram asfaltat fins al centre del poble. Passat el petit nucli, on ens podem aturar a esmorzar, girem pel segon trencant que trobem a l’esquerra, i baixem per un caminet que ens porta al mas de Can Lluc. Seguint tot recte, el camí s’endinsa en un espai carregat d’oliveres, algunes centenàries, amb la vista de la Garriga al fons, i envoltat de camps de conreu.

Baixem una llarga estona a tocar d’un filat, i girem a l’esquerra un cop s’acaba la finca per un trencall inesperat, deixant la pista principal. Superem una petita vall, i tornem a pujar a la carena, carregada d’ametllers. Girem a la dreta, en direcció a la Garriga, i tornem a trobar els indicadors de camins rurals. En aquest punt seguim el traçat que ens porta a Can Guilla, fora de la pista principal i passant pel mig d’un camp d’oliveres. Creuem un sot, i travessem camps de conreu i ametllers fins al camí vell de Samalús, on trenquem a l’esquerra. En un moment arribem a l’esquena de Can Guilla, una masia històrica, del segle XIII, amb capella pròpia, on destaquen jaciments romans i dues oliveres de més de dos mil anys d’història. Seguim el mateix camí fins a entrar als carrers de la urbanització dels Gorchs. En arribar a l’asfalt girem a l’esquerra, i seguim tot recte fins a trobar altra vegada el camí de carro. Trenquem a l’esquerra, i baixem per la pista privada de Can Grau Gros fins a travessar, altra vegada, el torrent de Can Rovira. A partir d’aquí girem a la dreta fins a trobar Ca l’Aimeric, avui convertida en casa de colònies. En un no-res enllacem amb la pista del camp de tir, la que hem fet al primer tram del recorregut, que ens porta directament a l’església de Llerona. Acabat l’itinerari hem recorregut, aproximadament, uns 20 kilòmetres.


Mapa de la ruta AQUÍ
Versió compatible amb l'impresora
AQUÍ
Índex de rutes AQUÍ

© Canal SET