El punt de sortida de la nostra ruta és el santuari de Puiggraciós, al capdamunt de l'Ametlla, amb la intenció de baixar per camins fins el poble de la Garriga, passant per la carena de la Sarreta i per l'església de la Doma. Sortim del peu del santuari, a tocar de la torre de senyals, i comencem a baixar pel camí principal d'accés a la zona, el que enllaça amb el barri del Serrat de l'Ametlla. Durant aproximadament un kilòmetre anem baixant per l'ampla pista de terra, seguint les senyals blanques i grogues del sender de petit recorregut c-33.

En pocs minuts arribem al Serrat d'Ocata, un nucli rural escalonat a les feixes de la zona, que comunica les urbanitzacions del Serrat i la Miranda de l'Ametlla. A la primera casa trenquem a l'esquerra per un corriol, senyalitzat amb pintura des d'una furgoneta abandonada, i comencem a baixar enmig del bosc, i a tocar del mur de contenció d'una casa. Pel camí, a la nostra esquerra, anem deixant bones vistes tan de Puiggraciós com de la Vall i el Turó dels Tremolencs. Anem baixant enmig del bosc per un corriol axargallat, ignorant les moltes bifurcacions que trobem. Nosaltres seguim sempre el camí senyalitzat com a PR, que més o menys segueix el traçat d’una línia elèctrica. Seguim avall fins a trobar una clariana amb camps de conreu i d’avellaners, però de seguida tornem a entrar a la zona forestal. Estona més tard, després d’haver travessat un ampli bosc de pins i alzines, ens endinsem entre uns murs de sauló per aterrar a una pista més ampla, la que uneix els Tremolencs amb el serrat de l’Ametlla.

Avancem per aquesta pista durant aproximadament un kilòmetre, en direcció a l’est, deixant a la dreta vistes esporàdiques de les urbanitzacions de l’Ametlla. Minuts més tard trenquem a la dreta per un camí que s’endinsa entre pins, per la zona coneguda com la carena de la Sarreta. Baixem lentament pel corriol, des d’on s’obtenen bones panoràmiques del poble de La Garriga. Poc més tard trobem una antiga font al peu del camí, molt a prop dels primers horts que ens acosten al poble. Passem per una zona d’antigues vinyes, i baixem per una llarga recta fins a trobar una edificació voltada de xiprers. Es tracta d’un gran dipòsit d’aigua, a tocar del nou cementiri de La Garriga. Un últim tram de pins majestuosos ens porta de ple al carrer asfaltat que accedeix al cementiri. Trenquem a l’esquerra en direcció a l’església de la Doma, on ens hi aturem per uns minuts. El conjunt de l’església, voltat de l’antic cementiri i a tocar de l’autovia de l’Ametlla, va ser totalment restaurat al segle XV, època de què daten la major part de construccions i retaules de la Doma. La nostra ruta segueix a peu avall, per sota el pont que creua l’autovia, en direcció a la Garriga per una pista de terra.

Al primer encreuament girem a la dreta, i seguim per un petit veïnat fins arribar a l’antic pont de ferro del Congost, que l’any 1920 va substituir una antiga passera de fusta. En aquest indret, just a sobre la riera del Congost, posem punt i final a la nostra ruta d’avui, que ha tingut una llargada d’uns 6 kilòmetres. A partir d’aquí podem arribar al centre del poble, o bé enllaçar amb altres senders de petit recorregut indicats amb un plafó a tocar del mateix pont de ferro.