La ruta comença a la plaça Diputació de Sant Feliu de Codines, just a l’entrada del poble. La intenció és arribar fins a l’ermita del Remei de Caldes, tot travessant la muntanya roja del Farell per pistes de terra. Comencem l’itinerari fent un primer tram de la carretera de Caldes, per on anem a buscar el carrer que puja cap a la urbanització dels Saulons de Deu, el primer a l’esquerra. Després d’un petit veïnat, i a mitja pujada, comencem a tenir una bona vista de la vall de Riells i dels Cingles del Bertí. A la dreta, hi trobem un estret corriol que s’endinsa dins el bosc. Seguim aquest corriol, que baixa en paral·lel a la carretera de Caldes, fins a creuar-la estona més tard per sota un pont. A l’altre costat de la carretera, el corriol segueix enmig de plataners fins a enllaçar amb una pista més ampla, amb una bifurcació de camins. A pocs metres d’aquí hi ha un pou de glaç molt ben conservat. Per arribar-hi agafem momentàniament el camí de l’esquerra, que enfila uns metres fins a l’entrada del pou, que trobem amagat entre bardisses.

Després de l’aturada, reprenem el nostre recorregut. Desfem l’últim tram de pujada fins a la bifurcació, i girem a l’esquerra seguint el camí de baixada, que en el primer tram travessa un bosc espès de pins, seguit d’una curiosa balma de pedra vermella. En aquest punt comença una lleugera baixada a la recerca de la riera de Caldes, al peu de la muntanya del Farell. El camí travessa paisatges de tota mena, des de camps de conreu, algunes masies, trams de bosc, i fins i tot pastures pel bestiar.

Deixem a la dreta el camí pedregós que ens portaria a Sant Sebastià de Montmajor, i seguim tot recte fins a travessar la riera de Caldes per partida doble. Passat el parany, avancem uns metres fins arribar a una cruïlla. Nosaltres triem el camí de la dreta, que enfila cap a la muntanya del Farell, per un traçat rocallós i en força mal estat. Durant els pròxims minuts, el camí és tot de pujada. El més destacable d’aquest indret és el terra d’argila vermella que caracteritza tot el paisatge. Arribem al punt més alt del camí, a prop de la Torre-Nova del Farell. Des d’aquest indret es pot veure perfectament la mar mediterrània i la plana del Vallès, tot i que avui gairebé passa desapercebuda darrera la boira. A partir d’aquí comença el camí de baixada. En un no-res passem just per davant del centre hípic de Torre-Nova, on la pista estreta i argilosa que hem fet fins ara es transforma en un camí ample i engravat, que ens condueix, recte avall, fins a la carretera que ve de Sant Sebastià de Montmajor.

Trenquem a l’esquerra en direcció al càmping el Pasqulalet, per la carretera asfaltada. En poca estona, i seguint sempre la mateixa via, arribem a l’ermita del Remei de Caldes, just a l’entrada del poble per la banda nord. L’última parada la fem en aquest indret, un referent de Caldes des del segle XVI, on cada mes d’octubre s’hi celebra l’aplec del Remei. Fins aquest punt, el recorregut té un total de 12 kilòmetres. A partir d’aquí, podem tornar a Santa Eulàlia creuant la carretera de Sant Feliu, agafant el camí del Cementiri de Caldes fins arribar al camp de golf, i travessant part del Ragassol fins a enllaçar amb el camí de Rosàs.