La nostra ruta comença al santuari de Puiggraciós, al capdamunt de l'Ametlla, amb la intenció de pujar fins al castell del Clascar i fins a Sant Pere de Bertí tot passant pel Grau Mercader. Per començar deixem enrera el santuari i la torre telegràfica de Puiggraciós, i seguim el camí de la font indicat amb marques de diferents colors. El camí, només transitable a peu o en bici, puja lleugerament fins a trobar el panorama dels Cingles del Bertí. Seguim la pista vermella tot voltant el bosquet de Puiggraciós i ens dirigim, enmig de les restes de bosc cremat i altres visitants, en direcció a Bigues i Riells.

Passats uns 500 metres arribem al Coll de'n Tripeta, que separa les aigües entre el Tenes i el Congost. A l'esquerra hi veiem el Farell i els Cingles de Gallifa, mentre que a la dreta hi deixem els Sots Feréstecs i el castell dels Moros. En aquest punt trobem una bifurcació. El camí de l'esquerra baixa cap al poble de Bigues, i el de la dreta, en pujada, enfila el traçat del grau Mercader, un traçat històric que unia els Cingles amb la Plana del Vallès. El Grau Mercader puja enganxat a la paret de la cinglera. Un dels atractius de la zona és la diversitat geològica de paret, on destaquen les roques arrodonides per l’efecte del vent, que adopten tot tipus de formes. Superat el cingle, minuts més tard, arribem a un petit altiplà, on neix el corriol que enfila al Puig Ciró. Nosaltres seguim tot recte, passant pel costat de Can Mestret, i trenquem a la dreta en una bifurcació, al costat d’una bassa, pel camí que ens conduirà al Clascar. El camí volta part del turó, i deixa a banda i banda les restes d’un antic bosc de roures, pins i alzines.

Sense deixar el camí pedregós arribem a un alzinar net i ben conservat, que ens acosta de ple a l'antiga domus del Clascar, avui totalment abandonada. Les restes més antigues daten del segle X. L'edifici actual és del segle XV i des d’aleshores s’hi han fet diverses reformes, les més importants a principis del segle XX, que van convertir el Clascar en un castell fantasiós amb diferents elements arquitectònics, alguns d'estil àrab. Un altre element destacat és la capella circular del Sant Crist, a l’esquena del castell. Des d’aquest indret, si el dia és clar, s'obté una bona vista de Gallifa, Sant Llorenç del Munt, Sant Feliu de Codines, el Farell, la plana del Vallès, la serralada litoral i fins i tot el mar. Feta la parada seguim el mateix camí que feiem, pujant en ziga-zagues, fins arribar a una cruïlla, a tocar de camps de conreu. Triem el camí tancat amb una cadena. Estona més tard trobem una fita amb senyalització de diferents recorreguts, entre els que destaquen el GR-5 i una de les rutes de Verdaguer. Seguim el mateix camí durant uns minuts i trenquem a l’esquerra a l’alçada de Can Magre, just davant de Sant Pere de Bertí, a 800 metres d’altitud, i en terme de Sant Quirze de Safaja.

Sant Pere de Bertí és un dels punts més significatius dels Cingles. Es tracta d’una ermita romànica reformada diverses vegades, la més important al segle XVI. Entre altres elements destaca el campanar, aixecat a tocar d’una masia, o el portal d’entrada. Tot i que temps enrera aquest indret havia estat el centre social de tots els veïns dels Cingles, en l’actualitat s’ha convertit en un lloc tranquil i solitari, que guarda al seu interior una interessant col·lecció de fòssils i d’elements arqueològics. En aquest punt hem recorregut aproximadament uns quatre kilòmetres i mig. Per tornar podem seguir un corriol estret enmig del bosc, que neix a tocar del pati de la rectoria i que esdevé una drecera per tornar al Clascar. També podem voltar pel Puig Ciró, o desfer el camí que hem seguit per arribar fins aquí. Una altra alternativa és seguir els corriols senyalitzats per la UEC Vall del Tenes i arribar fins a Riells o Sant Miquel del Fai.


Mapa de la ruta AQUÍ
Versió compatible amb l'impresora AQUÍ
Índex de rutes AQUÍ

© Canal SET