Rutes

SANT BARTOMEU DE MONT-RÀS (2)

L'anterior ruta vam pujar fins a Sant Bartomeu de Mont-ràs des de l’església de Sant Pere de Bigues, pujant pel camí de Puiggraciós per la finca de Can Coll-fred. L’itinerari que proposem avui neix al peu de la mateixa ermita, i baixarà per uns altres paratges fins al centre de Santa Eulàlia. Comencem el camí deixant Sant Bartomeu al darrera i trencant a l’esquerra a l’entrada del camí principal, baixant un tram molt curt del veïnat de la Vall-roja. Agafem el primer camí a la dreta, sempre de baixada, i travessem part del bosc de pins salvat dels incendis forestals del 94. En algun moment, la pista serveix de frontera entre el bosc i la zona cremada, que poc a poc s’està regenerant. Des d’aquest punt, i abans de tornar a endinsar-nos al bosc, podem gaudir de bones panoràmiques.
Entrem altra vegada al bosc, i anem baixant pel camí de terra vermella, molt cargolat i en força mal estat, fins arribar al camí principal. A la dreta de l’encreuament hi trobem l’entrada a Can Canals, una masia amagada dins el bosc i al fons de la vall. El nostre camí baixa a l’esquerra, però per un moment ens desviem pel camí d’accés a la casa, deixant-la enrera, i seguim endavant uns 400 metres fins arribar a un tancat de senglars. La granja es troba al mig del bosc, i el tancat compta amb una dotzena de senglars, habituats a la presència de l’home.
Després d’aquesta parada desfem el tram final del camí fins a tornar a l’encreuament del camí vermell, deixant Can Canals altra vegada al darrera. A partir d’aquí comencem a baixar, una bona estona, per la pista principal, fora de l’entorn vermellós d’abans. En un moment arribem a Can Bori, una masia que coneixerem pel circuit de ferrocarril, a tamany reduït, que hi ha al jardí d’aquesta casa. Un petit tren, un parell d’estacions i una central de càrrega formen la línia de Can Bori.
Seguim camí avall, sempre recte, enmig de camps de conreu i bosc. A meitat del recorregut de baixada podem aturar-nos a veure un parell d’oliveres centenàries, igual que ho fan la mitja dotzena de pintors aficionats que com nosaltres s’han fixat en aquest indret.

Els pintors que immortalitzen aquestes imatges es coneixen la comarca de dalt a baix, i pinten tota mena de paisatges i indrets.

Mentre els pintors acaben la seva feina, nosaltres reprenem el camí, sempre de baixada, fins arribar al Salt de la Núvia. Aquest punt es troba arran del de la casa de Can Benet, i és el saltant d’aigua del torrent de la Vall-roja, avui en dia completament assecat i convertit en abocador domèstic. La llegenda explica que anys enrera una núvia s’hi va llençar en el moment d’anar-se a casar a Puiggraciós, i al seu darrera hi va saltar un cavall. Les comitives nupcials van buscar-los pel torrent, però mai s’hi va trobar res llevat de les petjades del cavall. Des d’aleshores l’indret reb el nom del Salt de la Núvia.
Just davant del salt hi trobem les restes de l’aqüeducte de Ca l’Axet, que transportava aigua de la mina de la casa a les masies del voltant. En un moment, i seguint el mateix camí que fèiem, travessem un tram d’urbanització i arribem a Ca l'Axet, just davant de l’església de Sant Pere de Bigues. Travessem la carretera i baixem pels carrers asfaltats de Can Badell fins al centre del poble, a la recerca del Tenes. Creuem el pont de la riera, i enfilem com si anéssim al restaurant Can Traver. A partir d’aquí trobem indicadors que ens assenyalen el camí cap a la masia de can Ribas.
Seguim aquest camí, no gaire llarg, fins a trencar a l’encreuament de Can Martí i del Bruguer, ja en terme de Santa Eulàlia. El tram final de l’itinerari passa pel camí del Bruguer, enfila fins a Can Costa i baixa per Salve Regina fins a la plaça de l’església de Santa Eulàlia. Al final del recorregut haurem fet un total de 10 kilòmetres.

Mapa de la ruta AQUÍ
Versió compatible amb l'impresora AQUÍ
Índex de rutes AQUÍ